#SantJordi “Aquella porta giratòria” de Lluís Foix Carnicé

foix

L’obra guanyadora del Josep Pla, Aquella porta giratòria, és l’esperat segon volum de les memòries de Lluís Foix sobre la seva experiència periodística. Vivències i records d’un temps i d’un país, un homenatge a aquell periodisme que s’obria pas després del període fosc del franquisme, tot buscant nous models per explicar l’actualitat.

“Aquella porta giratòria, no és un llibre d’història, Ni tampoc hi surt tothom. Però sí que presenta un mosaic d’uns anys –sobretot els setanta i vuitantes– mitjançant una sèrie de retrats de periodistes del rotatiu, com ara Santiago Nadal i Jaime Arias, personatges principals, però també secundaris, que prenen vida gràcies a les anècdotes de Foix. És un relat sobre com, Foix, veia aquella casa, La Vanguardia, en què ha treballat en diferents càrrecs des de traductor fins a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria de La Vanguardia al carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d’un periodisme que s’havia de renovar perquè el franquisme s’extingia i la llibertat s’obria pas en tots els àmbits de la societat. Un mirall de les virtuts i els defectes d’un país i, alhora, un homenatge a l’autèntic periodisme d’aquella època on no hi havia ordinadors i la comunicació es feia per telèfon cridant o amb teletips”.

Lluís Foix de 72 anys ha estat director de La Vanguardia, director adjunt i sotsdirector en diverses etapes durant 45 anys. Durant set anys ha estat director de la versió digital de La Vanguardia. És llicenciat en Periodisme i en Dret i ha estat corresponsal a Londres i a Washington. Ha cobert la guerra freda, Afganistan, la guerra de les Malvines i moltes més, també ha cobert cimeres, eleccions i conflictes enviant cròniques des de 84 països. És especialista en política internacional i columnista habitual als diaris La Vanguardia, El Punt Avui i Mundo Deportivo. Participa en diverses tertúlies radiofòniques i televisives.
Va publicar La marinada sempre arriba, unes memòries d’infantesa i adolescència situades al seu poble, Rocafort de Vallbona, a l’Urgell. Aquí explicava, per exemple, que abans de marxar a Barcelona havia fet de pagès i el paisatge –de secà– havia marcat el seu caràcter.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *