Què és la síndrome de Diògenes?

diogenes2

El local número 267 del carrer Sant Jaume ha estat el punt d’atenció de la ciutat els últims dies. Ahir es va procedir a la retirada dels objectes que s’hi acumulaven i al seu tancament amb persianes metàl·liques. Les andròmines pertanyien a un home amb síndrome de Diògenes, segons va confirmar l’alcaldessa a Ràdio Calella TV, però, què és aquesta síndrome?

El psicòleg Àlex Puig, del Centre de Salut Mental Maresme Nord, ubicat a l’hospital Sant Jaume de Calella, ha definit la síndrome.

“La síndrome de Diògenes és un trastorn que sol estar caracteritzat per un aïllament social, una falta de cura de les necessitats bàsiques de la vida diària de la persona i també d’una acumulació d’objectes que no tenen una finalitat concreta, és una acumulació de desperdicis, d’objectes variats que la persona va acumulant al llarg de la seva majoria d’edat. Hi ha un procés de deteriorament cognitiu i social que els porta a aquesta recol·lecció”

La síndrome de Diògenes sol afectar a persones de tercera edat que es queden soles o vídues i que no tenen una xarxa social i familiar molt propera.

Puig ha precisat que cal diferenciar la síndrome de Diògenes del trastorn per acumulació, ja que ha explicat que aquest és un trastorn generalment obsessiu de base que porta a acumular objectes que tenen un interès per la persona.

“En la síndrome de Diògenes sol estar associat a algun trastorn psiquiàtric associat de base, sigui trastorn depressiu greu, sigui trastorn psicòtic o una demència i l’acumulació d’objectes no té una finalitat concreta sinó que és una pura acumulació. És un procés de degradació personal important i com més va acumulant aquells objectes, l’espai vital de la persona es va reduint. Hi ha un deteriorament també a nivell d’higiene, d’alimentació, de xarxa social, és un deteriorament integral de la persona i sol anar associat amb un trastorn psiquiàtric de base”

Segons el psicòleg, el primer que s’ha de fer per trobar una solució per la persona és tractar la malaltia de base que tingui i, a partir d’aquí,donar-li eines perquè pugui tenir cura d’ella mateixa, treballar la consciència i fer un acompanyament social perquè pugui reconnectar-se amb el seu entorn social.

Puig diu que cal valorar cada cas per saber si una persona amb síndrome de Diògenes és autònoma i pot prendre les seves pròpies decisions. Ha subratllat que el més preocupant és l’aïllament de la persona.

“Ho hauríem de valorar, però en principi, una persona que pateix aquest tipus de síndrome s’hauria d’acompanyar una miqueta en el dia a dia, perquè no torni a recaure un altre cop amb temes de depressió, de soledat, potser hi ha trastorns psicòtics de base amb deliris persecutoris i no torni a caure amb aquesta conducta. El més preocupant, a part de l’acumulació que és molt visual i molt escandalosa, és la deixadesa d’aquesta persona en les activitats bàsiques de la vida diària, són persones que viuen aïllades de tot”

A continuació podeu recuperar l’entrevista a Àlex Puig, psicòleg del Centre de Salut Mental Maresme Nord.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *