L’expedició del projecte «Lleure cap a Grècia», on hi han participat dues caps del Cau de Calella, ja ha tornat a Catalunya.

IMG-20160825-WA0006

Les germanes Laura i Anna del Hoyo van formar part del viatge als camps de refugiats, concretament al camp de Skaramagas, on hi viuen unes 3.500 persones d’Afganistan, Iran, Iraq, Kurdistan, Pakistan, Palestina i Síria. Allà van fer jocs de cau i de lleure amb els infants i altres projectes per a joves i dones que estan tenint continuïtat.

IMG-20160825-WA0012Laura del Hoyo ha explicat a Ràdio Calella que feien activitats de cau cada tarda de quatre a vuit del vespre i els infants reien i s’ho passaven d’allò més bé. El desconeixement de l’àrab i el farsi per part de la majoria de monitors i caps no era impediment perquè els nens i nenes juguessin i participessin del lleure. Tot i això si que van haver de canviar el plantejament inicial per la dificultat d’implicar els joves en fer de caps de cau quan els catalans ja no hi fossin. “El nostre projecte era arribar allà i fer lleure -que és el que se’ns dóna millor perquè som monitors de caus i esplais- i un cop allà la idea era ensenyar a la gent jove del camp com desenvolupàvem nosaltres les activitats perquè ells n’aprenguessin. Però la gent jove del camp, a la que tenen 13 anys, ja es desvinculen dels nens i ja són adults. Vam haver de canviar una mica la nostra idea de projecte, però vam seguir desenvolupant les activitats amb nens, i van disfrutar moltíssim”.

IMG-20160825-WA0002IMG-20160825-WA0011Durant les setmanes que ha durat el projecte també han creat al camp un espai per a joves, i van idear unes activitats per a nois i unes altres per a noies, per separat, tal com fixa la seva religió.  “La seva religió no permet estar nens i nenes adolescents junts i vam fer un espai per cadascú. Els nens podien estar a l’aire lliure i vam fer un taller de grafitis a la paret del port, que és una passada. I per les noies vam trobar un espai tancat -perquè les noies han d’estar a un espai tancat- i fèiem zumba i estiraments, i diverses activitats que disfrutaven moltíssim”.

20160810_181017Les noies continuen tenint aquest espai, conduit per les mateixes residents del camp, igual que la que va sorgir a proposta d’una dona afganesa, que els va demanar un espai on les dones de mitjana edat poguessin anar a fer estiraments, ja que estaven tot el dia a casa. Així ho van fer.

IMG-20160825-WA0015Pel que fa als infants, Laura del Hoyo ha explicat que els nens són extremadament generosos, que no tenen res però ho donen tot. Als monitors els va costar ensenyar-los disciplina per fer una fila però van aconseguir, fins i tot, fer-los fer una gimcana amb diverses proves, un darrera l’altre. Laura del Hoyo ha explicat que calia respectar i separar les ètnies i religions dins el camp per evitar conflictes, i va constatar que les relacions entre germans són «sagrades» i sempre van junts.

IMG_20160812_111058Una altra activitat va ser fer un autocar i anar pel camp recollint infants a les cases per portar-los a l’escola. Laura del Hoyo: “Com que hi ha molt poca assistència a l’escola ens van donar una llista dels nens que hi havien d’anar i nosaltres vam fer un autobús amb cartró, el vam pintar i vam posar-li «Madrasa Bus» i anàvem cantant una cançó, picant a les portes, i els nens anaven a l’escola. Els últims dies que hi havia uns companys, gairebé tots els nens que havien d’anar a l’escola vam aconseguir que hi anessin. El Madrasa Bus va ser tot un èxit perquè els nens acabaven anant a l’escola contents i al sortir venien a jugar amb nosaltres perquè no cada dia tenien escola tots els nens”.

IMG-20160825-WA0008Pel que fa a les condicions de vida al camp de refugiats, Laura del Hoyo ha dit que allà hi ha les necessitats bàsiques cobertes, que viuen en barracons prefabricats, dues famílies per barracó, compartint lavabo, amb aire condicionat, llum i aigua corrent, i amb accés a menjar, però sense dignitat ni res a fer durant el dia.  Laura del Hoyo: «Les condicions, dintre del camp, estan bé. Les necessitats bàsiques les tenen cobertes. L’exercit de Grècia els proporciona menjar precuinat que no és super bo, és evident, però es poden alimentar. Però no tenen dignitat perquè hi ha gent que porta set mesos de la seva vida aixecant-se i no tenint absolutament res a fer al camp. Nosaltres vam anar allà i vam dinamitzar algunes activitats, però és que per dinamitzar una hora a gent estava tant i tant contenta».

IMG-20160825-WA0007Laura del Hoyo ha dit que és una vergonya que es permeti que hi hagi gent vivint en aquestes condicions, sense que els governs els donin cap tipus d’ajuda econòmica per estar-se al camp, però en canvi si que paguen diners a les famílies que decideixen marxar-ne per tornar al seu país.

IMG-20160825-WA0014Ara per ara el projecte lleure cap a Grècia continua aquí a Catalunya, amb un seguit de xerrades i actuacions de conscienciació que els expedicionaris fan arreu del territori. Una d’elles es farà a Calella al setembre, però encara s’ha de concretar on, com i quan.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *