ERC organitza una taula rodona sobre la memòria històrica

taula-rodona-erc

La secció local d’Esquerra Republicana a Calella organitza per avui una taula rodona per abordar qüestions de la memòria històrica i de les conseqüències de la Guerra Civil i la dictadura franquista. La xerrada es farà a partir de les vuit del vespre a la sala d’actes de la Cooperativa l’Amistat.

Quaranta anys després de la fi del franquisme, encara hi ha famílies que avui busquen un avi, pare o tiet que va desaparèixer i del qui encara no n’han pogut recuperar les restes. Ha estat a principis d’aquest mes de novembre quan s’ha començat a citar als familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme per recollir-los mostres d’ADN per poder-los comprar amb les restes òssies trobades o exhumades arreu del país. És la posada en marxa de l’esperat programa d’identificació genètica, a través de la creació d’un banc d’ADN impulsat per la Generalitat de Catalunya i que gestiona la Universitat de Barcelona.

A Calella es posarà de relleu en la taula rodona a la que hi participaran Toni Bou, coordinador d’ERC de la causa a Lluís Companys i del grup de memòria històrica d’ERC; Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat; Anna Grau, filòloga, editora i filla del professor i escriptor Francesc Grau i Viader. També Carme Barrot, fundadora del banc d’ADN de familiars de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista que es va crear l’any 2011 i al que ara li ha pres el relleu el banc d’ADN de la Generalitat.

Justament Carme Barrot ha mostrat la seva alegria al ser coneixedora de la notícia de la creació del Banc d’ADN de la Generalitat, una iniciativa conjunta amb Roger Heredia i Marc Antoni Malagarriga, pensant en les 4.600 famílies catalanes que busquen algun parent, una xifra que va creixent a mesura que la gent pren consciència de l’existència del banc. “Jo crec que en els 5 anys que hem començat nosaltres, hem anat dient als familiars que és el primer pas, que s’ha de fer, i ja devem estar a les 4.700 famílies. És molta gent que ha perdut familiars. No volem obrir ferides sinó tancar-les definitivament“.

Aquest factor, segons Carme Barrot, respon a un canvi d’actitud i de mentalitat a Catalunya, tant social com política. Barrot: “Han canviat diferents coses. La gent ha començat a perdre la por a parlar del tema, a explicar què va passar a la seva família. I a nivell polític ha canviat la mentalitat i no és tabú parlar de la guerra, es opt fer de forma tranquil·la i relaxada, sense que hi hagi d’haver cap tipus de daltabaix“.

El temps juga en contra de la recuperació de les persones desaparegudes a la Guerra, sobretot per les pistes i les informacions que en poden donar persones grans que avui encara són vives. Barrot: “Necessitem rapidesa, perquè els més grans són els més idonis tant per genètica com per la informació que ens poden donar dels desapareguts, com característiques físiques, els coneixements que van transmetre als familiars, i això ho necessitem recollir per identificar. La gent ja té una edat i necessitem recollir-ho el més aviat possible“.

Aquest procés ha d’anar acompanyat de l’obertura de fosses comunes i l’estudi de les restes, comparar-les amb les dades que es tenen, i retornar les despulles als fills i nets.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *