El debat sobre la limitació de mandats municipals reuneix a Mataró a càrrecs electes del país

Sessió plenària ahir a Mataró, amb la presencia de la consellera Borràs
Sessió plenària ahir a Mataró, amb la presencia de la consellera Borràs

La capital del Maresme ha estat punt de trobada d’alcaldes i càrrecs electes de Catalunya en la segona sessió de debat del procés participatiu que ha de definir la nova legislació sobre l’administració local del futur. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va ser-hi present, com també el tercer tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Calella, Jordi Sitjà, en representació de la ciutat. Una de les qüestions que s’ha posat sobre la taula és la limitació de mandats municipals i quina durada han de tenir.

Als alcaldes del Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, l’Alt Penedès i el Barcelonès se’ls va demanar l’opinió sobre com han de ser els mandants municipals. Governació l’ha recollit i incorporarà el sentir general del món local en la ponència definitiva de la futura llei que regularà les Administracions Locals. El secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer, exposava la disparitat de parers que hi ha sobre això entre territoris i municipis amb caracterítiques diferenciades.

“En els municipis molt petits es posa de manifest la dificultat per trobar gent i, d’altra banda, que si allò funciona perquè s’ha de canviar. Hi ha una diferència molt gran entre la percepció que se’n en funció de les característiques dels municipis”, admetia Ferrer.

Des de Governació s’afirma que la futura legislació respectarà i atendrà a la condició asimètrica del país, reconeixent-ne la diversitat però garantint la plena autonomia i capacitat de gestió dels Ajuntaments.

En aquest sentit, una altra dels documents de base que s’han anat treballant, i que ara es posen en comú amb els representants electes dels municipis, és la necessitat de simplificar l’ordenació territorial. Aquí, el que està en qüestió és la funció dels consells comarcals. “El plantejament d’arrel és que hi hagi un màxim de tres ens municipals: el municipi com a eix central, amb autonomia política, la vegueria i el govern de la Generalitat (…) A les comarques de Barcelona, els consells comarcals es veuen més com una figura prestadora de serveis, mentre que l’organització política recauria més en la vegueria”, va indicar el secterari d’Administracions Locals.

Una opinió diferenciada de la que Governació va recollir en la primera sessió de debat, celebrada a les Terres de l’Ebre, on sí es reconeixia la utilitzat dels consells comarcals.

Encara en aquest àmbit de treball, el món local reclama una clarificació de les competències de cada administració i que hi hagi un finançament adeqüat per les impròpies, les que són d’una altra administració però n’assumeixen la delegació per garantir-ne la prestació final al ciutadà.

La tercera gran pota de treball del procés participatiu GovernsLocals.cat fa referència al finançament. En aquest sentit, es va valorar positivament la simplicació de les actuals figures tributàries i la possibilitat de participar per exemple en l’IRPF.

El Govern de la Generalitat preveu realitzar un total de vuit sesssions territorials per garantir la participació del món local en l’elaboració de la nova llei.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *