[Vídeo] Els partits polítics fan balanç de la Festa Major de la Minerva

El castell de focs va tancar anit la Festa Major de la Minerva del 2019, que arrancava divendres amb el pregó a càrrec de Maru Toledo i li seguia la primera nit de Barraques. Els representants dels partits polítics locals han fet balanç de la programació, de continguts i de forma, parlant també de l’històric debat sobre la conveniència o no de separar les festes de les dates de la fira. L’aparició diumenge de la pancarta dels presos polítics al balcó de l’Ajuntament també és un aspecte que Cs no ha volgut passar per alt.

L’alcaldessa de Junts per Calella, Montserrat Candini, opina que l’edició d’enguany de la Festa Major s’ha superat amb nota. Diu que ha confirmat que actua de punt d’unió entre els veïns i que hi ha hagut una bona resposta de públic als actes més multitudinaris. Ahir donava la xifra provisional de l’assistència a Barraques: en tres nits, unes 7.500 persones.

La comunió existeix i tothom vibra. Els Maduixots diuen que els encanta venir a plaça, i ens agrada molt. Tot el que té a veure amb espectacles i concerts ens estem movent a l’entorn de 1.200 persones, per exemple amb el concert de “Som i Serem” o la Montgrins, que són unes xifres molt positives.

El portaveu d’ERC i cap de l’oposició, Xavier Ponsdomènech, celebra que s’aposti pels actes més tradicionals i que entronquen amb la cultura tradicional catalana a l’hora de configurar la programació de la Minerva. Amb tot, fa notar una baixa assistència a alguns actes, la qual cosa reforça la seva idea que caldria separar Festa Major i fira.

A Calella hi ha molt moviment cultural perquè tenim entitats que hi col·laboren, però nosaltres apostaríem perquè fira i Festa Major anessin separades, i així ho portàvem al programa electoral. En alguns moments de festa, la plaça de l’Ajuntament no acabava d’estar del tot plena i és normal perquè la meitat de la gent era a la Fira i no a tot arreu.

Calella en Comú creu que la programació de la Minerva és repetitiva i que caldria donar-li nous aires per mitjà de la creació d’una comissió que aporti idees noves. El regidor portaveu Sebastián Tejada crítica la despesa que es fa en infraestructures quan a la ciutat hi ha instal·lacions que poden donar cabuda als actes. Es refereix a l’envelat de mar.

Cal repensar-s’ho i potser tornar a la vella idea de les festes majors populars, crear una comissió de festes ben oberta que permeti l’arribada de noves idees i formes de fer, seria una aportació interessant (…) Gastar-nos 50.000 euros en carpes no és coherent perquè es podria gastar en esdeveniments, en continguts, si ho féssim en un altre lloc. És un tema per discutir, encara que sé que no és molt popular.

La socialista Cindy Rando, que porta les regnes de les àrees de Joventut i d’Igualtat, ha fet un balanç positiu de dues de les iniciatives que es van implantar fa uns anys i que, segons diu, cada cop tenen més bona acollida.

Hem tornat a fer la campanya de festes responsables amb el punt del Programa Intermunicipal de Drogodependències (PID) on s’ha fet prevenció del consum d’alcohol i s’ha parlat de sexualitat (…) Sobre el punt lila, hem tingut més material i la gent s’hi ha apropat moltíssim a demanar informació.

Des de la CUP es reclama que la participació també entri a la Festa Major, que ara troben massa encotillada i institucionalitzada. La regidora Núria Freixas aplaudeix el funcionament del punt lila, que s’hagi apostat per reivindicar la igualtat amb el pregó però lamenta que des de l’Ajuntament no es practiqui amb l’exemple a l’hora de tancar la programació de Barraques.

Ens agradaria una festa major més participativa, que hi hagués una relació bidireccional entre la institució i les entitats amb el poble perquè no contemplem que tingui un caràcter institucional, com per exemple amb el pregó que va ser molt protocolari. La Festa Major és del poble i per al poble (…) Estem contentes del punt lila perquè s’ha treballat més en xarxa i amb més organització, fins i tot situant-lo en més d’un lloc (…) Per contra, no ho estem que totes les actuacions de la Festa Major hagin anat a càrrec de grups d’homes.

Que la pancarta dels presos polítics i el llaç groc es col·loquessin a a l’Ajuntament -diumenge al matí- i que els gegants Quirze i Minerva portin als actes cartells en què es demana el seu alliberament provoca, segons Guillermo Gomis (Cs), que no tots els veïns de Calella se sentin identificats amb la Festa Major.

No trobem que sigui molt adequat que tant l’Ajuntament com els gegants portessin símbols partidistes. A la Festa Major hi van joves, nens petits i pares que no són independentistes. Entenem que adoctrinar-los de ben petits a que vegin que els gegants i la casa de tots vagin amb símbols partidistes no ho entenem.


Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *