Pares o Hiperpares?

WhatsApp Image 2019-01-19 at 13.21.28

Aquest matí s’ha dut a terme la xerrada “Pares o hiperpares? Educar amb confiança, no amb sobreprotecció” a càrrec de la periodista i escriptora Eva Millet. A la conferència, Millet ha explicat en què consisteix aquest tipus de criança, quines són les seves conseqüències, quins tipus de pares hi ha, i ha donat claus per revertir aquesta situació de sobreprotecció als fills.

La xerrada, programada per l’Àrea d’Educació, s’ha fet a les dependències municipals de la Fàbrica Llobet-Guri a les 10h., i hi han assistit una cinquantena de pares i mares.

Eva Millet ha explicat als micròfons de Ràdio Calella TV en què consisteix aquesta sobreprotecció, quina n’és la principal causa i quines en són les conseqüències.

La sobreprotecció es una de les característiques de la hiperpaternitat, que és un estil de criança que ara està molt en voga, en el qual jo m’he especialitzat, i  bàsicament implica una sobreprotecció als fills i una atenció excessiva, jo gairebé diria obsessiva, a la prole.

El problema és que avui se’ns està fent creure als pares i a les mares que per a exercir com a tals, per ser bons pares, hem de resoldre per sistema els problemes, per petits que siguin, dels nostres fills; els hi hem de treure les pedres del camí constantment perquè no pateixin, perquè hi ha aquesta obsessió de que el nen no es frustri, no es traumatitzi, no li passi res. Estem criant una generació molt “toveta”: nens i nenes amb una tolerància a la frustració molt baixa, amb predisposició a tenir ansietat en l’adolescència, i això és degut a aquesta excessiva sobreprotecció. De fet, la hiperpaternitat, en el sentit inclusiu (pares i mares) està també arribant a l’escola. Per exemple, a mi moltes mestres de parbulari em diuen: la primera vegada que senten la paraula “no”, molts dels meus alumnes, és aquí,a l’escola; nens sense límits, sobreprotegits.”

Millet també afirma que aquest tipus de criança afecta a l’estrès, sobretot dels propis fills i de les mares, i que les persones que es troben en una situació d’hiperpaternitat no en solen ser conscients.

Aquest estil de criança hiper provoca molt d’estrès familiar. No només en els nens que estan tot el dia fent coses, cap a munt i cap a vall, extraescolars, … sinó també per les mares. Les mares, que encara son les que porten el pes de la criança, estan molt estressades en aquest paper d’exercir de hipermares. 

Clar que els hem de protegir, és la nostra feina com a progenitors, però no els hem de sobreprotegir perquè el que estem fent és desprotegir-los. Jo crec que [els pares] no son conscients [de que sobreprotegeixen], es fa amb les millors de les intencions.” 

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *