L’univers femení de Najat El Hachmi a ‘La filla estrangera’

Najath 2

L’escriptora viguetana Najat El Hachmi va presentar divendres a Calella el seu darrer llibre “La filla estrangera”, guanyadora del 35e premi Sant Joan. La novel·la està protagonitzada per una noia nascuda al Marroc i criada a Catalunya, en una ciutat d’interior, i la relació que té amb la seva mare en l’etapa en què entra a la vida adulta. Tot i no ser autobiogràfica, l’obra manté certs paral·lelismes amb la pròpia vida de l’escriptora.

Rodejada de llibres, a la biblioteca municipal Can Salvador de la Plaça, Najat El Hachmi presentava divendres a Calella la seva darrera novel·la. La filla estrangera, una història narrada en primera persona de la rebel·lió d’una jove brillant nascuda al Marroc i criada a Catalunya, que als divuit anys i havent acabat l’etapa d’institut, es troba en el dilema de marxar a Barcelona per desenvolupar el seu talent o, per contra, acceptar el matrimoni arreglat amb el seu cosí, i que compta amb el vist-i-plau de la seva mare. El dilema de trencar el vincle que l’uneix amb la mare centra la trama de la tercera novel·la de l’escriptora que, divendres, parlava a micròfons de Ràdio Calella TV.

“La filla observa el món que la rodeja, la seva mare, es pensa a ella mateixa en relació també als orígens, i aquest punt de partida serveix d’excusa per abordar molts d’altres temes: la llengua, el desarrelament o quin és el lloc que ha d’ocupar al món”, explicava El Hachmi, qui ressaltava del llibre la possibilitat de “reflectir l’univers de les dones, com parlen entre elles i com es relacionen”.

“El més autobiogràfic que pot tenir un escriptor sobre el que escriu és la mateixa mirada sobre la realitat, no cal que l’experiència sigui literalment la seva, sinó que l’enfocament és el teu punt de vista”, va afegir.

Amb L’últim patriarca, guanyador del premi Ramon Llull el 2008, un dels més prestigiosos de les lletres catalanes, Najat El Hachmi va deixar l’anonimat. Han passat set anys i una novel·la de per mig –La caçadora de cossos (2011)-.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *