L’empadronament a persones que viuen en pisos ocupats centra bona part del ple

2017-04-04-PHOTO-00000004

El Grup Municipal d’ICV va presentar a ple una moció per demanar un dictamen dels Serveis Jurídics municipals per aclarir exactament quins criteris utilitza l’Ajuntament a l’hora de formalitzar un empadronament, tot al·legant que registrar un ciutadà al padró és un dret per qualsevol persona que visqui a Calella, tant si té sostre propi, com il·legal, com si no en té. No va prosperar perquè hi va votar en contra el Govern Municipal (PDeCAT i PSC) i el PP. Els vots a favor d’aquestes tres formacions si que van servir per aprovar una moció entrada d’urgència per rebutjar l’ocupació il·legal d’habitatges.

La petició d’ICV no va aconseguir el suport de la majoria del plenari municipal. El seu argument principal es basava en una resolució publicada al BOE el gener de 2015 i que el regidor portaveu ecosocialista, Sebastián Tejada, va llegir textualment: “Els infrahabitatges -xaboles, caravanes, coves- o absència total de sostre, han de figurar com a domicilis bàsics al padró. S’ha d’acceptar com a vàlida qualsevol direcció on hi visquin els veïns, i es pot recórrer a un domicili fictici en cas d’una persona sense sostre i que en tingui coneixement Serveis Socials”.

L’opció d’empadronar una persona en un domicili administratiu a través de Serveis Socials va ser una via també apuntada per la CUP i que el tinent d’alcaldia Jordi Sitjà va recollir, afirmant, això sí, que en cap cas es pot fomentar l’ocupació il·legal: “Hi ha un moment determinat que ell i qui l’acompanya -no parlo de cap Grup Municipal- és d’empadronar-se a aquell pis si o si. A la via del domicili fictici no ens hi tanquem però passa per la mediació i el diàleg. Contra això no hi tenim. Hem empadronat 1.649 persones en l’any passat. Però en cap cas avalar l’ocupació il·legal per la problemàtica de moltes persones que ho fan induïdes per màfies“.

Esquerra Republicana va donar suport a la moció tot i entendre que la qüestió cal tractar-le en altres àmbits i formats. Tot i així la regidora Cristina Gómez va exposar el seu vot favorable ja que la petició d’ICV era simple i concreta: “Teniem dubtes de si una moció era la via per solucionar el problema concret, però després de valorar-ho llargament veiem que la moció demana un aclariment sobre els criteris d’empadronament“.

La moció va ser desestimada amb els vots a favor d’ICV, ERC i CUP, i amb els vots en contra de PDeCAT, PSC i PP. I la situació absolutament inversa es va produir en la moció que va entrar per urgència el Govern Municipal, de rebuig a les ocupacions il·legals. Un gest que Sebastián Tejada va entendre com una contra-moció a la presentada per ICV i un text que Esquerra Republicana va rebutjar per trobar-lo buit de contingut.

La moció del govern exposava la situació econòmica que ha portat a moltes famílies a trobar-se sense llar pròpia, i exposant la feina de l’Ajuntament per ajudar a revertir aquesta situació a les persones afectades. El tinent d’alcaldia Josep Torres va exposar que la tasca de Serveis Socials ha impedit 20 desnonaments al llarg del 2016 i fins ara, i que s’està treballant per frenar-ne 10 més. També va comentar la feina feta des de la Fundació Hàbitat Solidari, que ja gestiona 74 pisos i va recordar la creació de l’Oficina Local d’Habitatge. Malgrat això a la moció es feia notar que hi ha màfies d’ocupació il·legal premeditada i que cap ocupació il·legal és legítima, encara que sigui per tirar endavant un centre social i cívic a un hotel abandonat, i va sostenir que empadronar algú que ocupa un pis seria legitimar la seva acció. Torres: “La millor manera d’accedir a un habitatge no és ocupar-lo il·legalment. M’ha semblat que deia que si s’ha d’ocupar que s’ocupi, i nosaltres no estem a favor de les ocupacions il·legals. Estem a favor d’arreglar-ho. Fer accions culturals i ben fetes no legitima una il·legalitat. Aquí hi ha moltíssimes associacions que fan cultura i ningú ocupa pisos“.

La CUP va defensar amb contundència que es faci un debat amb profunditat sobre l’ocupació, ja que hi ha infinitat de motius que porten a una persona a ocupar un pis. El regidor Jan Catà va criticar les paraules de Josep Torres sobre la legalitat i la legitimitat, fent una nova crida a desobeir i superar les lleis que siguin socialment injustes. “Hi ha algun moment que la societat fa un pas per davant de les lleis, dels polítics i les institucions i instaura una nova legitimitat que després es transforma en una nova legalitat. Vostè posa com un dogma la llei i moltes vegades la llei i la legitimitat no van agafades de la mà. I en aquests casos ciutadans i polítics tenim la responsabilitat de desobeir la llei, així ho fem des de la CUP i mai m’en cansaré de dir-ho. No hi ha hagut ple on no hagi hagut de fer la mateixa cançoneta“.

El regidor del PP, Josep Maria Pérez Basart, va mostrar-se favorable a la moció del govern, tant en el rebuig a qualsevol ocupació d’un pis o casa que no sigui de propietat de l’ocupant i també a favor de la feina que fa l’Ajuntament per donar suport a persones que viuen en situació irregular per trobar un lloguer social a través d’Hàbitat Solidari. “Des del PP sempre estarem en contra de l’ocupació il·legal i està clar que la primera moció el que volia era legalitzar l’ocupació i la contra-moció és ideal per dir que l’ocupació il·legal no pot ser i que hi ha altres mitjans a través de Serveis Socials per buscar altres solucions“.

Aquestes dues mocions van centrar una part de les prop de 4 hores i mitja que va durar el Ple, que va començar amb un acord unànime sobre el futur de la Sala Mozart, que passa a ser municipal a través d’un acord entre l’Ajuntament i la família Salom.

Al Ple es va modificar el Pla General per passar a la categoria d’equipaments públics l’actual Sala Mozart i la casa annexa al carrer Sant Josep, que passaran a ser de gestió totalment pública. La propietat es queda amb l’edifici on hi ha l’actual bar i l’habitatge de sobre, també el pati, però amb l’obligació de mantenir sempre el pas públic cap a la sala.

El pas a ser de titularitat municipal pot trigar aproximadament un any, i mentrestant s’ha establert que l’Ajuntament podrà gestionar la sala 250 dies a l’any i ja n’assumeix les despeses de llum, gas, aigua i neteja, que pugen a uns 21.000€ l’any. En quant a despesa d’inversió i adequació que caldrà fer a la sala, l’Ajuntament estima que hi cal una inversió d’1.200.000€, dels quals ja se n’han invertit 500.000€. Per tant en queden 700.000€ que s’aniran esglaonant i dosificant en anys posteriors.

Com a homenatge a la família propietària, es va explicar que l‘Ajuntament té l’obligació de batejar la sala com a “Can Salom”.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *