La periodista i escriptora calellenca Mercè Roura ha publicat el seu segon llibre

Mercè Roura

Es diu «Cosas que debí decirte hace 100 años» i és un conjunt de reflexions i sentiments que no solem dir-nos ni a nosaltres mateixos ni a altres persones i que ens haguessin fet la vida més còmoda emocionalment.

Mercè Roura ha estat entrevistada a l’Info Vespre per parlat d’aquest segon llibre i de les seves inquietuds com a escriptora. Així ho ha explicat la mateixa autora: “Bàsicament és la sensació que tens tu de moltes coses que t’has callat i no has dit, ni a tu mateix ni a altres. Són aquelles coses que no te les has dit abans i que si te les haguessis dit tens la sensació que la teva vida hagués estat diferent. Tant en paraules positives com «crec en mi», «m’estimo», «sóc una persona com cal» o paraules cap a les altres persones admetent errades, vulnerabilitats i també fortaleses. Conèixe’s una mica. Ve una mica per aquí“.

L’escriptora és molt coneguda a les xarxes socials, sobretot pel seu blog «la rebelión de las palabras», i ja havia editat un llibre, que es diu «Amo la imprudéncia de mis palabras». Aquest segon llibre de Mercè Roura, editat per Zumaque, del grup RCA, és difícil de catalogar, igual que el primer, segons ha reconegut l’escriptora. “Jo anant a llibreries, a l’anterior llibre, l’he vist a qualsevol secció. No l’adscriuria a cap lloc. Si és autoajuda és perquè m’ajud a mi escrivint-lo. Són reflexions que he fet a partir del meu aprenentatge personal, del que he estudiat, del que he après d’intel·ligència emocional i gestió d’emocions i coses que a vegades m’ha explicat la gent, a vegades a partir del que jo he escrit, a vegades a partir del llibre, a vegades a partir del blog, la gent em truca i m’explica la seva història i a partir d’allà fem una reflexió que pot ser útil. Tant que a vegades hi ha gent que diu «ho has escrit per mi?» i no la coneixia abans“.

El llibre es presentarà a Barcelona, i també a Calella, en dates properes. Està pensat i escrit en castellà, i l’autora considera que «traduïr-lo seria una traïció» al text, igual que si hagués traduït el seu primer llibre com li va proposar l’editorial. Creu que en català hauria d’estar estructurat diferent, i en aquests llibres ha utilitzat la llengua de Castella perquè li donava distància respecte al que volia explicar i era l’idioma més indicat per expressar els sentiments de la manera que ho sol fer, bastant visceral i  des del més profund de l’ànima, ha reconegut Mercè Roura.

Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera a Mercè Roura, emesa a l’Info Vespre

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *