Francesc Peters (biòleg marí): “Encara que no les veiem, les substàncies tòxiques hi són”

  • mar de merda00000000

Evitar l’abocament de plàstics al mar no solament ajuda al planeta sinó que és un tema de salut pública. El calellenc Francesc Peters, biòleg marí i cap del Departament de Biologia Marina i Oceanografia del CSIC, fa un toc d’alerta per conscienciar-nos per canviar d’hàbits pel que fa a l’ús del plàstic. Un producte que acaba al mar i passa a formar part de la cadena tròfica i, per tant, l’acabem consumint nosaltres i posant en perill la nostra salut.

Diuen els experts que l’any 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos. La Unió Europea començarà a restringir els plàstics d’un sol ús, com és el cas de les ampolles i les canyes de les begudes, l’any 2021. És una manera de posar fre a un problema que ha adquirit una dimensió mundial i que no solament posa en perill el planeta sinó que ens pot provocar malalties greus.
Francesc Peters explica que les illes de plàstics que hi ha als oceans formen una mena de «sopa de micropartícules» que nosaltres acaben ingerint. El plàstic que arriba a l’organisme l’eliminem, però no passa el mateix amb les toxines que porta adherides.

El més greu no són les partícules de plàstic perquè el nostre organisme a través del sistema digestiu les pot treure una altra vegada sinó les substàncies tòxiques que poden acumular aquests plàstics. Els plàstics per se són inerts però en la seva fabricació s’ hi posen moltes substàncies addicionals per fer el plàstic amb una sèrie de característiques, perquè tingui color, perquè tingui rigidesa o flexibilitat. Hi ha petroli al plàstic? El plàstic és bàsicament producte del petroli

Una ampolla de plàstic de les que consumim habitualment tarda 500 anys en desfer-se. Les tones i tones de deixalles abocades al mar formen illes de brossa. N’hi ha cinc al món. S’han convertit en nuclis de corrents marítims giratoris que van xuclant la brossa que arriba al mar. Un d’elles té la mida de tres vegades França. En el cas del nostre mar, el Mediterrani, la situació és important perquè, explica Peters, és un mar petit i tancat on es concentra la brossa. Al Mediterrani, els plàstics ja representen tres quartes parts dels residus.

El mar Mediterrani és un mar petit i està bastant tancat, només té la obertura per l’estret de Gibraltar i, per tant, és un mar que concentra. Quan tens una massa molt més gran el problema es dilueix una mica, tot i que després el trobés magnificat en aquestes macroïlles. En el mar Mediterrani les concentracions de plàstic, tot i que hi ha molt poques dades, són més grans que la mitjana. Per tant, el tenim ben present el problema i, a més a més, els macroplàtics també s’estan començant a veure com els microplàstics en els fons marins

El plàstic que arriba al mar també es converteix en una trampa mortal pels animals que hi viuen. Un centenar d’espècies ja estan en perill d’extinció com a conseqüència d’aquestes deixalles. La situació és greu perquè a cada minut aboquem el que seria l’equivalent a un camió de deixalles de plàstic al mar.

Podeu veure l’entrevista que li hem fet avui al programa La Ciutat al biòleg marí Francesc Peters aquí :

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *