Els Mossos també demanen informació a Calella sobre els col·legis electorals del referèndum

acte alcaldes00000000

L’alcaldessa de Calella ha rebut la petició per informar dels centres de votació que hi haurà oberts pel referèndum d’independència. Montserrat Candini ho feia públic ahir en l’acte que va reunir al Teatre de la Sala Mozart als alcaldes de l’època democràtica de la ciutat, i en el qual va acabar la seva intervenció adreçant-se en castellà «als que prenen nota i fan fotografies».

Candini va afirmar que la història ens crida i que és el moment de fer cau i net i “tancar les ferides” que encara hi ha obertes. Va insistir en què les urnes no divideixen i que l’Estat està mostrant el seu caràcter més colonialista utilitzant tots els mitjans, fins i tot la Fiscalia, per imposar el seu relat.

L’alcaldessa, citada a declarar pel seu suport al referèndum, va denunciar estar vivint en un estat de setge per la imposició d’un estat que “ens vol emmanillats, muts i sense la identitat”. Va ser en aquest moment, en què va reiterar el seu compromís amb el referèndum, tot i confirmar que la Fiscalia també l’ha requerit perquè doni informació sobre quins seran els punts de votació a Calella.

“Demà ja em venen els Mossos a demanar-me exactament el que demana la Fiscalia respecte els centres. Faré el que em diu el meu advocat, i punt. Aquest embat continu només el podrem superar si hi posem tota la tranquil·litat i fermesa del món que el dia 1 votarem, malgrat totes les circumstàncies”, va assenyalar Candini.

I va acabar la seva intervenció demanant la complicitat dels assistents i la seva comprensió davant les paraules que anava a adreçar: en castellà i dirigits “als que prenen nota i fan fotografies”. Escoleu-ho a continuació.


Joaquim Rey, alcalde de Calella per Convergència i Unió, va repassar els moments històrics que han conduit a l’actual situació de confrontació entre Catalunya i Espanya, i el creixement de l’independentisme. L’exalcalde va assegurar que s’està fent història i que el moviment desperta simpaties i admiració pel seu caràcter pacífic. I va mostrar-se molt convençut que diumenge es votarà.

“La imatge de no deixar entrar als col·legis electorals no se la poden permetre. Crec fermament que votarem. Ells s’ho han jugat tot a la carta de no deixar-nos votar pensant que ens ensorraríem, i no ho hem fet, ni davant les multes, ni davant les detencions d’alts càrrecs del Govern. Tots han estat a l’alçada i no us fallarem. Ara, ells estan espantats, perquè si votem massivament no els quedarà altra que convocar eleccions. A nosaltres, segurament ja ens donarà igual”, va exposar Rey.

El republicà Josep Basart, que va prendre el relleu a Rey a l’alcaldia de Calella, va emocionar-se en alguns moments de la seva intervenció, quan va recordar la molta gent que havent lluitat per la llibertat de Catalunya no pot viure aquest moment, també qualificat d’històric.

Basart va explicar que havia votat “no” a la Constitució del 78, per atemptar contra les llibertats individuals i col·lectives, i que la cita de diumenge ho justifica.

“Aquell no del 78 ara es convertirà en un sí, molt potent, que farà que es compleixi el que sempre he desitjat com molts de vosaltres: que Catalunya es converteixi en un nou Estat lliure i independent. Ja era hora, hem hagut d’esperar masses anys (…) Ells tenen les armes, i en tenen moltes i en Piolín, però no tenen la força de saber que tenim legitimitat per fer el que fem”, va sentenciar Basart.

Josep Maria Juhé, ex militant del PSC, sigles amb les quals va arribar a l’alcaldia de Calella, va elogiar el caràcter transversal i aglutinador del moviment independentista al qual s’hi suma, va dir, perquè és l’únic que ofereix l’esperança d’un futur millor per a Catalunya. Tot i no declarar-se independentista, Juhé va adreçar-se als indecisos per convèncer-los de la necessitat d’anar a votar i fer-ho pel ‘sí’.

“No estem parlant només dels convençuts en base la cultura o la identitat, estem parlant de com fer una República que sigui més justa socialment, més sostenible i més democràtica, evidentment el dret a decidir sobre el que volem ser com a nació, això forma part de la democràcia més participativa. Em dirigeixo sobretot a les persones que poden tenir dubtes sobre que el moviment sigui només identitari, és una gran oportunitat per fer una república més justa i integradora”, va assegurar.

L’absència de Ramón Bagó, per motius de salut, va impedir que al Teatre de la Sala Mozart, com era intenció de l’organització, es reunissin tots els alcaldes de l’etapa democràtica de l’Ajuntametn de Calella. I tots ells amb un missatge clar de defensa de la democràcia i, com es va comprovar, demanant el ‘sí’ al referèndum d’aquest 1 d’octubre.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *