Els històrics del CB Calella creuen que tot i la marxa de jugadors s’ha de seguir treballant
El Club Bàsquet Calella ha organitzat, aquest cap de setmana el Memorial CB Calella, en record als antics jugadors de l’entitat. El trofeu s’ha quedat a casa. El sènior masculí va guanyar al Blanes 63 a 59, mentre que les noies ho varen fer contra el Lloret per 63 a 34.
Pavelló Municipal, dissabte
El torneig ha servit per presentar l’equip sènior femení i el masculí de cara a la temporada 2016-17. Els partits varen tenir poca afluència de públic, una circumstància que passa des de fa anys en els partits del primer equip.
Aprofitant el memorial, hem volgut saber com veuen l’evolució del club dos històrics del bàsquet calellenc com són l’Enric Maria Valls, exjugador i expresident i Salvador Castronuño, exjugador i entrenador. Dos homes vinculats al bàsquet de la nostra ciutat des de fa més de quaranta anys.
Valls considera que el club sempre ha estat en un lloc destacat dins la ciutat, tot i els alts i baixos: “Sempre hi han hagut alts i baixos, però penso que hi ha una cosa que ha estat bé, a Calella el bàsquet sempre ha esta un esport preferent“.
L’expresident veu bé el club, sobretot perquè té una base amb molts jugadors tot i que li sap greu que els que destaquen marxen a altres equips: “Ara el veig bé, penso que ara a les categories inferiors hi ha molta canalla i s’està treballant bé. El que a mi no m’agrada, és que els nanus que pujen una mica bons, marxen a altres clubs perquè els prometen coses i debilita una mica el club“.
L’actual entrenador del Cadet A Salvador Castronuño, comenta que tot i que li marxen jugadors s’ha de seguir treballant: “Hi han alts i baixos, temporades millors temporades pitjors. Marxen jugadors aquest any m’han marxat dos dels millors que tenia, però s’ha de seguir treballant, seguint i lluitant“.
Castro ens explica el perquè de la desvinculació entre els jugadors de base i el fet de seguir el primer equip: “Abans els nanus venien més, perquè potser no tenien tantes distraccions. Avui per exemple els que entreno jo, sempre solent venir però avui no hi són perquè han anat a veure els seus companys de l’any passat que ara juguen a Mataró“.
Seguin en aquesta línia, Castronuño reivindica la manca d’implicació de certa part del club per donar més caliu a l’entitat: “La gent realment que ens tindria que ajudar i recolzar. La gent que forma el club trobo que hauria de tenir una mica més de sentiment envers el club i donar més caliu, que és el que fa falta a l’entitat“.
Tot i les dificultats, l’Enric Maria Valls veu una llarga vida al club: “El Club Bàsquet Calella té una mala salut de ferro. Hi hauran noranta anys més de bàsquet a Calella. Una altre cosa molt positiva es que s’ha potenciat el bàsquet femení“.
Amb aquestes reflexions queda palesa la dificultat que tenen els clubs per mantenir la fidelitat dels seus jugadors amb l’entitat.
