17A: Una tragèdia així no s’oblida, s’aprèn a conviure amb ella

Foto: CCMA
Foto: CCMA

Avui es commemora el primer aniversari dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, en els que van morir 16 persones i més d’un centenar van resultar ferides. Un succés que va impactar profundament la societat catalana. En una tertúlia al programa comarcal Ona Maresme, la psicòloga d’emergències del SEM-SIPS, Anïssa Ouali, ha explicat que un fet d’aquest tipus no es pot oblidar mai, però es pot integrar a la nostra vida.

Ouali ha afirmat que qualsevol persona que visqui un atemptat pot tenir un trauma, perquè és una situació molt impactant que afecta molt emocionalment.

Quan hi ha un succés com aquest, no ho podrem oblidar mai. El que si que és important és que ho puguem integrar a la nostra pantalla d’imatges. No s’oblida, el que sí que es pot és integrar-lo en la nostra línia de vida sabent que és un fet que sempre serà dolorós però ja no ens farà tremolar o espantar-nos fins a bloquejar-nos.

La psicòloga d’emergències ha detallat els passos que han de seguir les víctimes d’un atemptat. Un dels aspectes més importants és racionalitzar la vivència per aprendre a conviure amb ella. No només ho han de fer les persones ferides, sinó també, les víctimes ocultes.

El primer pas és si es pot fer una intervenció en el moment o poc després. El primer que necessitem és que la persona pugui expressar, pugui enfadar-se, pugui cridar. És com fer un camí per aconseguir racionalitzar la vivència, el que ha passat, integrar-lo i, mica en mica, poder conviure amb això. No es fa d’un moment per l’altre, però es pot començar. Després estan, almenys en els atemptats de Barcelona, totes aquelles víctimes que es coneixen, o almenys en la professió s’anomenen les víctimes ocultes, que són totes aquelles persones que ho han vivenciat, passaven per allà, són veïns, no estaven exactament allà però molt a prop.

Nora Baños és activista sociopolítica de fe musulmana. Ha posat de relleu que cal diferenciar el concepte de ‘gihad’ del terrorisme gihadista.

Crec que la gihad, com a terme religiós, no té res a veure amb el terrorisme gihadista. Gihad significa esforç per a ser un bon musulmà, esforç per a ser millor persona, esforç per portar una pràctica religiosa més correcta… És a dir, és tenir el valor de respecte cap a les persones, portar-te bé amb els pares, no mentir, no insultar. Això és realment la gihad.

Per això, ha remarcat que no s’ha de generalitzar ni catalogar a tota la comunitat musulmana com a terrorista. Ha subratllat la necessitat de trencar amb la islamofòbia.

Jo crec que és una lluita que tenim tota la ciutadania trencar amb els prejudicis cap a la comunitat musulmana, trencar amb la islamofòbia que es pugui fomentar envers tot el que vingui a ser relacionar el terrorisme amb l’islam. Jo crec que una cosa no té res a veure amb l’altra i en el moment en què es focalitza un atemptat en nom de l’islam, automàticament es posa el punt de mira en la comunitat musulmana i no ens queda més opció que començar-nos a justificar. Però si que es va veure quan van succeir l’any passat els atemptats de Barcelona que moltíssimes persones es van conscienciar que una cosa no tenia res a veure amb l’altra. Va ser un crit unànime, una unió contra el feixisme i sobretot reivindicant que no teníem por i que estàvem tots units.

Precisament el lema dels atemptats va ser «No tinc por». La psicòloga d’emergències ha afirmat que serveix com a protecció, però que no és dolent tenir por.

És un lema de protecció i com a tal funciona. Si funciona, tirem endavant. El que és cert i crec que moltes persones són conscients fins i tot utilitzant el lema és que si que tenim por i la por no és dolenta. La por ens ajuda a sobreviure i és necessària. Però el que no podem és viure amb constant alerta o amb constant por, amb constant ansietat, amb constant intranquil·litat, perquè això serien els símptomes d’una traumatització o d’un fet d’un estrès posttraumàtic.

L’Ajuntament de Calella ha convocat als ciutadans a afegir-se als cinc minuts de silenci a les 20h. També es llegirà un manifest de l’Associació Catalana de Municipis en memòria a les víctimes dels atemptats.

A continuació podeu recuperar la tertúlia sobre el primer aniversari dels atemptats.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *